Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 8 de juny del 2010

Torno a anar endarrere. Algú m'està estirant cap endarrere, cap a la foscor. M'aixeco, camino i caic, m'aixeco, camino i caic... Està bé cauré si sempre t'acabes aixecant. Tot i així, no t'has plantejat mai que algun dia ja no tindràs forces per tornar-te a aixecar?
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)