Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Els pilars cauen, a poc a poc, un per un, tots van caient. Els intentes aguantar, però no pots, pesen massa i cauen amb força per terra. Per més forts que haguessin set algun dia, per més que haguessin aguantat drets i ferms les tempestes, amb el pas del temps, es destrossen i cauen. Estan tan malmesos... És inútil. Tot se'n va. Tot s'acaba.