Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 26 de juliol del 2010

És curiós de la manera en que et pots arribar a sentir identificat en un simple llibre. Ja sigui la teva vida, la història, els fets, les relacions, els personatges. És increïble. És com si algú redactes la teva vida, o algun fragment d'ella. Sents que d'alguna manera o altre, no estàs sol, i que alguna persona més en aquest món, ha passat per el que has passat tu. Ha patit el que has patit tu. Ha estimat el que has estimat tu.
Qui ho diria que amb 4 fulls escrits, podries trobar-hi la teva vida, la teva història, i algunes de les solucions als teus problemes.