Fa 16 anys, va neixer una nena morena d'ulls marrons. Una nena petita i innocent, simpàtica i riallera. Amb una veu de pito que et podia taladrar el cervell amb els seus crits i amb els seus galls, i que quan li deies, t'emportaves una òstia al cap i un "seràs foca! jajaja" i una abraçada. Aquelles abraçades que a vegades et feia por trencar-la, la senties fràgil amb aquells braços tan secs i escarransits, però que t'omplien i et feien sentir bé. Amb aquella insistència sempre que et venia per fer-te una foto amb ella, "que no en tenim cap de juntes, jo en vull una!", "nena no siguis pesada, ara no que tinc cara piscina i no estic fotogènica, jaja", "seràs burra...". Que quan algo no anava bé, la tenies allà. Nosé com s'ho feia, mai ho he sabut, però sempre aconseguia fer-me somriure. Ja sigui amb una pallasada o amb alguna frase o tonteria, però sempre em treia un somriure i aconseguia fer-me oblidar d'allò que em preocupava. Una nena àmiga de tots, que sabia donar consells i trobava respostes per tot, fos el que fos, bo o dolent. Sempre tenia alguna cosa per dir-te. Una nena que es fa estimar i que et fa sentir estimat, que saps que estarà al teu costat i que no et fallarà. Una àmiga de veritat. Una persona meravellosa per la que faria qualsevol cosa perquè tornés a estar aquí. Una nena que no sabia que canviaria la vida tan radicalment a més d'una persona.
Petita, siguis on siguis, estiguis amb qui estiguis, moltíssimes felicitats. Disfruta d'aquest 16 anys recent complerts, i sigues feliç.
T'estimo tan...