La impotència d'estar nedant sense cansar-te, i de sobte, sentir com els teus braços i les teves cames deixen de funcionar. Tocar la paret, i quedar-te indiferent. Tot i així, siguent conscient de que nedaves per ella, de que ho feies per ella. Però et sents insatisfeta per el sol fet d'haver-ho fet malament. Del sol fet de pensar que l'has defraudat (saps que no), el sol fet de pensar que s'esperava més de tu (saps que no)... Tot i així, et sents impotent, perquè voldries fer-ho lo màxim de bé per ella, fer-ho amb ella. Però no pots. Els teus braços i les teves cames no donen per més. I quan senties aquell dolor, pensaves en ella, i et repeties al teu interior: "per l'Olga, per l'Olga"... el teu cap funcionava, però les teves extremitats no.
Puta mononucleosis.