Prou. Prou de records. Del passat. M'he begut l'enteniment. Tard o d'hora, el que has deixat enrere t'atrapa. I les coses més tontes, quan estàs enamorat, les recordes com les més boniques. Perquè la seva senzillesa no té rival. Em vénen ganes de cridar, en aquest silenci que em fa mal. Prou. Deixa-ho córrer. Posa les coses al seu lloc. Passa pàgina. Tanca amb doble clau. Al fons del cor, en aquella cantonada, en aquell jardí. Unes flors, una mica d'ombra i el dolor. Posa'ls tots allà, sobretot ben amagats, on no facin mal, on ningú els pugi veure. On no els puguis veure tu. Ja està. Altre cop enterrats. Molt millor així. Molt millor.