Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dijous, 1 de juliol del 2010

Tot està bé, no has de patir per mi.
És la meva aposta, algú en dirà destí.
Ens retrobarem, ara hem de fer camí,
i tu, tu ja ets part de mi.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)