A vegades crido abans d'anar a durmir. Crido en silenci i m'enfonso als llençols. M'amago perquè no em trobi ningú, és el meu millor amagatall i on em sento més segura. Són aquelles nits en que necessito agafar la teva foto i posar-la sota el coixi. Crido tot el que et trobo a faltar i ningú ho sap. Crido tot el que donaria perquè tornessis a estar a aquí. Crido tot lo important que ets per mi i ningú s'ho imagina. Crido tot lo que et necessito... Crido, crido, crido... però ningú hem sent. Ningú hi pot fer res.