Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 27 de juliol del 2010

Vull cridar. Vull cridar ben fort. Agafar aire i expulsar-lo. Vull cridar-ho tot, treure-ho tot. Puja dalt d'una muntanya i cridar. Fins que em quedi sense veu. Fins que perdi el cap. Vull marxar ben lluny, on ningú hagi de fingir res. Vull cridar, cridar, i cridar. Cridar-te per tot el món. Cirdar, cridar, i cridar. Però de què serveix? Si ningú et sent, si no et surt la veu, si tothom fa veure que no passa res, si tothom ho deixa en el passat, si estàs sola...
Torna.