Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 22 d’agost del 2010

I en aquests moments, és quan saps amb qui pots comptar i amb qui no. En qui són els teus verdaders àmics, i els que simplement ho fingeixen. En els que venen amb tu per interés i els que simplement per ser com ets. En els que pots confiar i amb els que no.
Moltes gràcies per aquests 4 dies, sou lo millor que tinc.