I plou. I cau aigua del cel. I trona, un soroll fort i estrident. I tot seguit, un llàmpec, ràpid, fugaç. Com el flaix d'una fotogràfia. I cada cop plou més, i cada cop se senten més trons, i cada cop més llàmpecs, i cada cop cau més aigua del cel. I em trec les sabates i surto al carrer. La roba de seguida agafa tota l'aigua i comença a regalimar. Els cabells, molls, em cauen per la cara. Els peus, tocant amb el terra, en ple contacte amb l'aigua. Amb l'esperança de tornarte a veure.
Avui, només se'm passa una cosa pel cap.