Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 31 d’agost del 2010

I a tu qui et dirà adeu? Qui et desitjarà sort? Qui t'enviarà missatges? Qui pensarà amb tu cada dia quan no hi siguis? Qui et trucarà? Qui t'estimarà? Qui confiarà amb tu? Qui desitjarà que tot et vagi bé?
Te n'adones? N'ets conscient?
No hi haurà ningú.