Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 1 d’agost del 2010

Les llums de la ciutat són dèbils. Quan no estàs de bon humor tot sembla diferent, agafa un altre aire. Colors, llums i ombres, un somriure que no arrela, que no s'encomana.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)