Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 28 de setembre del 2010

I passa el temps, i no noto el seu pas. No sento les hores, ni els minuts ni els segons. M'he quedat en els records, m'han atrapat i nosé com sortir-ne. Tot i que em fan mal, no puc evitar tornar endarrere i pensar en tots aquells moments i en el teu somriure. Un per un, com tots els capitols que teniem gravats. I el forat es fa gran un altre cop. I l'aire se t'acaba als pulmons. I els crits s'ofeguen un altre cop. I el records t'ataquen. I les llàgrimes cauen, una rere l'altre. I la vida se t'escapa...