Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Vaig aprendre tantes coses que no he tingut temps de recordar-les;
Seran els canuts? o seran les ganes d'oblidar-te?
Em vas ensenyar a colar-nos al metro, a comptar fins a deu abans de cagar-la.
Vas omplir el meu temps de jocs de paraules i diumenges sense ressaca.
Una vesprada de març, una cançó de Feliu, i tu i jo despullats, en aquell pis de la Plana...