Fa un any, anelava la tardor. Volia trepitjar les fulles quan caminava pel carrer, fer fotos als arbres de colors càlids, anar amb bicicleta respirant la tardor, sentint aquella brisa ni freda ni calenta al cos, estirar-me en un coixí de fulles al mig del bosc sense pensar, posar-me a sota de la pluja en un dia qualsevol, senint el fred per tot el cos... Volia fer tantes coses... però tu vas marxar i la tardor i tot va perdre la màgia. Va perdre el sentit. I desde llavors, ja no he trobat sentit a res. I per més forta que em faci, i per més vegades que digui que sí que puc, en realitat, he perdut el sentit de tot, fins i tot, el sentit de la vida. I en aquests moments, és quan et preguntes: que em manté aquí? I només se't passa pel cap una promesa.