Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Fred fred fred fred fred. Vull sentir el fred. Vull que l'aire em passi per dins del jersei i s'em posi la pell de gallina, vull anar amb moto i que se'm glacin les mans, vull posar-me el casc i que s'enteli la visera, vull que les galtes i el nas s'em quedin vermelles, vull ficar-me al llit i tenir els peus glaçats, vull tenir que abrigar-me amb moltes mantes abans d'anar a dormir, vull posar-me molts jerseis i molt grossos, vull que plogui més sovint, vull anar amb bici escoltant la cançó "better days" mentre l'aire glaçat em passa per tot el cos, vull vull vull... vull que una abraçada em tregui tot el fred que tan desitjo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada