I de sobte, vaig començar a tremolar. Recordar la bogeria que vaig fer, recordar el mal que podia haver fet, recordar tot el que em vaig tenir que callar per una tonteria; la persona que podia haver perdut... I tot per perdre el cap; per no saber dir que no, que no podia ser, que no ho podia fer, però que volia... I em trobo davant seu, sense saber on mirar, sense saber que dir, tremolant de nosé què, amb els seus ulls blaus clavats a l'esquena. Lo pitjor de tot és que hi tornaria...