Quan era petita i em preguntaven per quin era el meu mes de l'any preferit, jo sense pensar-m'ho dues vegades, deia que era el novembre. Només per el sol fet de que era el meu aniversari i de que em farien regals i tothom estaria pendent de mi i m'ho passaria molt bé.
Al cap d'uns anys em vaig adonar de que el novembre ja no m'agradava tan; de que fer anys no era tan divertit, sino que al contrari, era horrible; de que els regals només son bens materials que no serveixen per res, només per demostrar coses que a vegades ni es sentent; de que a la gent li importa una merda si aquell dia et fas gran o sigui el que sigui que facis, perquè és un dia normal i corrent, un dia com un altre, i finalment, em vaig adonar de que el 26 de novembre era el pitjor dia de l'any.
Actualment, odio el novembre. Odio el 26 i el fet de fer anys. Odio que em felicitin, però odio més no rebre la teva trucada ni el teu sms ni sentir la teva veu. Odio que em facin regals; que me'ls facin els dies que vulguin, però al novembre no. Odio que no m'abracis, que no em facis pessigolles, i que no m'insultis dient-me foca o gorda. Odio no trepitjar les fulles al teu costat, que no t'amaguis a darrere de cap roca i que no em facis cap espant sobtat. Odio imaginar-te a per tot arreu allà a on vaig i adonar-me'n de que només et puc imaginar. Odio no sentir la teva veu de pitu i només poder sentir el seu eco dins del meu cap, en els meus records. Odio que només et pugui imaginar i recordar, abussar i alimentar-me dels records. Odio les competicions sense els teus anims i sense veure't; la natació no ha recobrat sentit desde que vas marxar. Odio parlar sola a les nits, esgarrapant el coixí, cridant en silenci, rebutint els llençols i esperant a que tornis. Odio que agafessis la puta moto i que caiguessis, que deixissis de respirar i que el teu cor es pares. Odio anar a Olot i no veure't enlloc. Odio aquell putu album; encara no li trobo el sentit (com a moltes altres coses). Odio veure a algú vestit amb el xandall de l'Olot, el cor em fa un salt i de seguida batega més lent al adonar-me de que no pots ser tu. Odio perdre'm en els records, però no ho puc evitar, et trobo a faltar. Odio no poder trucar-te, explicar-te tantes i tantes coses, veure el teu somriure. Odio que ningú m'insisteixi tan en tirar-me una foto com tu, odio no tenir-ne més; odio la meva cara a totes, adoro la teva. Odio el meu aniversari; l'únic desitg que demano i que no em cansaré de damanar, no es pot complir. Odio el dia 6; els meus somnis es van acabar allà; el sentit de la vida i de totes les coses es va perdre allà; el meu somriure se'n va anar juntament amb el teu. Odio el novembre; l'ostia més gran de la meva puta vida es concentra en aquest putu mes, encara que l'arrossegui durant tot l'any.
Torna.