Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Avui fa un any, em van informa de la gravetat de la teva situació. Plorant i corrents, vaig anar a preguntar-li a la meva mare que volia dir "sedada". Llavors se'm va regirar l'estòmag. Tot i això, no se'm va ni passar pel cap el fet de que poguessis marxar.