Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 26 de novembre del 2010

I per més anys que passin, per més espelmes que bufi... els meus desitjos no es compliran.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)