Quan se t'acaba l'oxigen als pulmons; quan les llàgrimes cauen sense adonar-t'en; quan el teu cos no respon a cap estímul; quan no para de tremolar; quan et mossegues tan fort que ni sents dolor; quan t'arrapes als llençols com si fos l'únic que et quedés; quan llences patades i cops a l'aire d'impotència; quan crides sense veu; quan has de fugir corrents a amagarte... Llavors... llavors és quan estàs perduda.