Tot s’ha precipitat. Fa quatre dies la veiem riallera i optimista i un fatal desenllaç, un

accident inesperat, ara ens ha allunyat d’ella.

[...]

Mentrestant, però, ens consolem amb els records. Amb les paraules de condol, amb la

seguretat que tot té un sentit, encara que no ho entenem: ens consola saber que una

part del seu cos continua viu, que els seus òrgans continuen bategant, donant vida ara

ja a una altra persona. Ens consola saber que ha estat una gran persona, una bona

esportista, una bona alumna, una gran amiga.

[...]

Entre tots aprendrem a continuar caminant, entre la boira i l’esperança, entre els plors i

la confiança. Aprendrem a llegir els petits detalls de la seva presència. Aprendrem a

mirar amb els ulls del cor. Aprendrem la dura lliçó de l’esperança que es forja cada dia i

en cada record.

Avui el cor se’ns fa petit per encabir tots els sentiments que hi bateguen. Deixem que

els silencis omplin tot allò que no podem expressar ni entendre. Fem callar les pobres

paraules per deixar pas a la confiança, per deixar pas a l’esperança.

                                                                                                 

                                                                                Paraules de comiat 09/11/09