Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Trenca'm a bocins i endevina quina peça em rovella els ossos. Posa'm al reves a veure si així vaig bé. Ara parla fort per tapar les veus que dintre meu em maltracten, o potser millor: calla i sent la meva por.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)