Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 31 de desembre del 2010

I són aquells instants, quan no ens sentim capaços de sentir, d’estimar, de viure i únicament volem retrobar-nos amb els somnis de fa uns anys...
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)