M'agradaria tornar a el 6 de gener d'anys anteriors. Com quan tenia 5 anys. M'aixecava a les 9 del matí per els nervis, anava corrents a despertar a l'Eloi, i després ens tiravem a sobre dels meus pares mentres dormien. I els molestavem fins que es despertaven. Llavors baixavem corrents cap al menjador, i miravem per els vidres de la porta, i jugavem a endevinar per a qui era el paquet més gros. Entravem a la sala, i començavem a cridar ben il·lusionats. I llavors, tots junts, anavem desembolicant els regals. Amb una il·lusió indescriptible. Amb uns somriures màgics.


M'agradaria despertar-me el 6 de gener com feia fa anys. Baixar les escales corrents, obrir la porta del menjador, i trobar-me un paquet gegant. Molt i molt gros. I que poses escrit a l'envoltori el meu nom. I al obrir-lo ben esverada, en sortis una caixa de cartró. I en obrir la caixa, apareixesis tu, dient-me "Sorpresa! Sé que m'estaves esperant! Ja he tornat! No cal que et preocupis més, no cal que ploris més, tot ha estat un malson! Només vaig marxar un temps, però ara he tornat. He tornat i estarem sempre juntes. T'estimo molt foca! Bon Nadal!".
[...]