Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dilluns, 6 de desembre del 2010
No saps pas el que donaria per tornarte a veure. Per tornar a sentir la teva veu. Per abraçarte. Perquè els teus pulmons s'emplenesin d'oxigen. Perquè el teu cor tornes a bategar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada