Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 1 de gener del 2011

Any nou, vida nova? Jajajajaja... no em facis riure.
Publicat per a

1 comentari:

anna ha dit...

Vida nova no, pq jo també me'n ric, dels il·lusos aquests. Però sempre es pot anar a millor. Bon any nou petita! Saps q em tens sempre q vulguis, lluny, però allà. Molt petunets!

1 de gener del 2011, a les 17:05

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)