Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 4 de gener del 2011

I no sé que és. Alguna cosa, algo que és belluga aquí dins. Algo que fa que tot em faci riure. Que em treu la son. Que els buits s'emplenin. Que vulgui saltar i no tocar de peus a terra. Que vulgui cridar, xisclar ben fort perque vull, no perquè ho necessiti [...]
No trobo les paraules per descriure-ho. Gràcies.