Saps? El temps passa. Només passa. A vegades ràpid, i a vegades lent, molt lent. I els moments del passat t'ataquen. Et retornen a la ment i et fan recordar-ho tot, tot lo compartit i viscut, tot lo bo i lo dolent. I a vegades et provoquen un somriure, en un moment espontani, i d'altres (la majoria) et fan treure tot lo que portes dins en forma de llàgrimes i crits ofegats. No. No us creieu res del que diuen, és mentida. El temps no cura res. L'únic que aprenem a conviure amb els records i amb els moments del passat que ens fan adonar de que hem de continuar tirant endavant per ells, per aquells que ja no hi són i que van marxar. Encara que a dins nostre, sempre hi seràn.
Per ella.