Si petit... ho vares aconseguir, tot i que ja sé que no ho volies. Però sí, va ser la pitjor nit de tota la meva vida. No sé com descriure-ho, perquè no puc. Perquè veure com a algú se li acaba la vida als teus propis braços, no es pot explicar per més que vulguessis. Sentir la teva respiració, resistint, aguantant... però cada cop més costosa, més fluixa... fins a l'últim suspir. Fins a l'últim vas lluitar com un campió. I ara? Ara tothom és pensa: " bah, és un gos, en compreu un altre i ja està... ". Els mataria a tots, t'ho juro. 
Per mi no vares ser un simple gos que bordava i feia pipi i caca. No. Per mi vas ser com un germà petit. El qual se li havien d'ensenyar coses, el qual hi jugava, el qual abraçava, el qual empipava, però sobretot, el qual estimava com si fos un més a la família. Un germà més. I ara? Ara no hi ets. I la mama dorm amb el teu escallering a sota el coixí, i jo dormo amb en Rocky. I l'abraço com si fossis tu, i no el deixo anar en tota la nit. I odio no sentir el teu escallering a casa amunt i avall seguint els passos de la mama. Odio senitr el soroll del timbre acompanyat de silenci. Odio mirar a la cantonada de la cuina i no veure-t'hi allà marginat. Odio veure aquell gosset de plàstic teu, allà on hi havia el teu llit i les teves joguines. Odio anar per cridar el teu nom. Odio anar per imitar la teva veu. Odio que ningú em prengui el lloc al llit dels meus pares. També que ningú em bordi ni em mossegui. Ni que em llepin la cara ni que em portin una pilota perquè li xuti. Ni que em facin un peto a la mà ni que em tussin. Odio veure a la mama arribant a casa sense que tu la vagis a buscar saltant i cridant. Odio veure-la caminar sola per casa sense algú al darrere enganxat. Odio que la casa estigui buida. Odio mirar als meus pares al sofa i que tu no siguis entre la seva falda. Odio mirar per la finestra i veure el patí i veure la terra moguda. Odio que no hi siguis... i tot el que comporta això.
T'estimo molt Runi. Espero que estiguis bé amb l'Olga.
La mama també t'estima. Molt.