Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dijous, 3 de febrer del 2011

Com un dia que plou i et quedes a casa, estàs tot sol i no hi ha ningú, només hi ets tu amb els teus records que s'han perdut... I recordes tot lo bo, recordes lo millor. Històries amb àmics, històries d'amor, que van passar ja fa molt de temps quan hi havia amor. 
I amb el pas del temps els records vas perdent, se'ls emporta el vent, s'esborren de la ment... Però en el teu cor perduraran eternament.