Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dijous, 10 de febrer del 2011

Riem. Continuem així, rient. Parlant sense saber ben bé de què, ni per què. Llavors decidim penjar, amb la promesa de trucar-nos demà. És una promesa inútil. De totes maneres ho farem. Quan perds el temps per telèfon, quan els minuts s'escolen sense que te n'adonis, quan el que diem no té sentit, quan penses que si algú t'escoltés es pensaria que estàs boig, quan cap dels dos té ganes de penjar, quan després que ella ha penjat comproves si no t'ha tornat a trucar, llavors ja has begut oli. O, més ben dit, estàs enamorat. Que de fet és una mica el mateix...
Step