Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Vull que s'escorcin els dies fins a veure't, i que llavors, siguin més llargs; que les abraçades siguin eternes i que l'escalfor no s'esvaeixi mai; que les mirades poguessin dir tot el que sento per tu i no ho puc fer amb paraules; que un peto pogués fer callar tots els crits i totes les pors per sempre més... T'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada