Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dimecres, 30 de març del 2011
A vegades m'agradaria quedar-me sota l'aigua. Tenir tres pulmons i poder passar-m'hi hores. Sense pensar en absolutament res, amb la ment en blanc. Només per el sol fet de no pensar en res. Només per poder cridar el que vulgui. Només per el so de l'aigua i de les bombolles. Només per no veure a ningú. Només per no veure el món per un moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada