Amb l'enyorança a les finestres, amb les cançons d'Ovidi, amb les lluites d'ahir; seguirem.
Amb la il·lusió que desbordaves, amb les paraules vives, amb els somnis humils; seguirem.
Amb tot allò que construïres, amb les banderes velles, d'un país clandestí; seguirem.
Amb els estels que encara brillen, amb els records que ens porten, amb el cel ple de nit; seguirem.
Amb l'emoció del primer dia, amb la gent que t'estima, amb l'esforç compartit; seguirem.
Amb tot allò que defensares, amb un somriure als llavis, amb un foc sota el pit; seguirem.
Fidels a aquell somriure que mai no oblidarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada