Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 22 d’abril del 2011

Amb la tendresa que ens deixares, amb les coses senzilles, amb la terra entre els dits; seguirem.
Amb l'enyorança a les finestres, amb les cançons d'Ovidi, amb les lluites d'ahir; seguirem.
Amb la il·lusió que desbordaves, amb les paraules vives, amb els somnis humils; seguirem.
Amb tot allò que construïres, amb les banderes velles, d'un país clandestí; seguirem.
Amb els estels que encara brillen, amb els records que ens porten, amb el cel ple de nit; seguirem.
Amb l'emoció del primer dia, amb la gent que t'estima, amb l'esforç compartit; seguirem.
Amb tot allò que defensares, amb un somriure als llavis, amb un foc sota el pit; seguirem.
Fidels a aquell somriure que mai no oblidarem.