I des del llagrimal, passant per el blanc de l'ull, després aquell barreja de verd, el punt negre, un altre cop el verd estrany, i llavors un altre cop el blanc. Passant per la parpella, pujant a la pell. Resseguint la galta, lentament, gradualment a mesura que va avançant. Primer a poc a poc, i degut a el pendent, més ràpid. Fins arribar a l'orella. Passant pel forat, i resseguint les ondulacions. Entretenin-se a les arracades, saltant des del lòbul, fins al coll. I allà va baixant... va baixant... fins al coixi. Fins que es perd. Però el record continua.
I torna a començar; no se'n cansa.