Sempre em deies que sigués forta, que confiés amb mi mateixa, que lluités i que no tirés la tovallola... i al final, no ho feia. Per què? Perquè tu me'n vas ensenyar. Tu em vas ensenyar a lluitar i a donar-ho tot, a mirar endavant i a buscar objectius, a saltar amb força del trampoli, i a tocar ràpid la paret. Em vas ensenyar a ser forta.
I ara... ara t'ho demano jo. Sigues fort, i recorda que hem d'anar sempre endavant. Que el passat, no es pot tocar, i que per més que costi, hem de veure la llum algun dia o altre.
Si no fos per tu, jo no estaría aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada