Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dijous, 7 d’abril del 2011

Sempre em deies que sigués forta, que confiés amb mi mateixa, que lluités i que no tirés la tovallola... i al final, no ho feia. Per què? Perquè tu me'n vas ensenyar. Tu em vas ensenyar a lluitar i a donar-ho tot, a mirar endavant i a buscar objectius, a saltar amb força del trampoli, i a tocar ràpid la paret. Em vas ensenyar a ser forta. 
I ara... ara t'ho demano jo. Sigues fort, i recorda que hem d'anar sempre endavant. Que el passat, no es pot tocar, i que per més que costi, hem de veure la llum algun dia o altre. 
Si no fos per tu, jo no estaría aquí.