-Com ha anat?

-Trist.

-(...) Ja no et recordava vestit de carrer.

-I?

-Et queda molt bé. D'aquí poc el Jordi també es vestirà de carrer.

-Si, ja ho sé.

-I el grup dels Polseres desapereixerà.

-No, no té perquè. El Jordi marxa però hos podreu veure quan torni a l'hospital o fora d'aquí.

-Això no és veritat. Ningú torna i tu ho saps. No tornen mai a veure'ns. El primer que fan quan surten és treure's la polsera i oblidar l'hospital.

-No, en Jordi no ho farà.

-No ho farà...

-Saps que tornarà a veure-hos, t'escriurà e-mails... No siguis cruel amb ell, simplement perquè estigui millor. Un dia tu també hauràs de marxar, no ho faràs?

-(...) i l'Ignasi? També tornarà?

-No. L'Ignasi no. Però d'alguna manera sempre estarà amb vosaltres.

-Està mort. No tornarà a estar amb nosaltres.

-(...) Saps que vaig decidir quan els meus amics es van començar a morir?

-Morir de què?

-D'accidents, de malalties... Quan et fas gran vas perdent gent pel camí, així és la vida. Del meu grup només en quedem dos, i al principi es feia complicat tirar endavant... Ens preguntavem: perquè ell i no jo?

-Jo també m'ho pregunto: perquè ell i no jo? Jo he anat molts més cops que ell a quiròfan.

-Ja ho sé Lleó, jo també m'ho he preguntat. I saps què? Al final vam decidir una cosa amb els amics: ens vam dividir al seva vida entre els que estavem vius.

-Com dividir-la?

-Matemàticament. Ens quedàvem tots amb una mica d'ells. I haviem de complir els somnis d'ells... Viure part de les coses que no haguéssin tingut temps de viure. Jo he de viure, a part de la meva, 3,2 vides més.

-3,2?

-És el que em va tocar en el repartiment. I de vegades quan faig una cosa que sé que els hi agradaria a algun dels que portu a dintre, em sento molt millor.

-I de veritat que funciona?

-Jo els noto a dintre, i viure més la vida et fa fer més coses perquè has de viure pels altres.

-Però... Perquè dividir-la si et pots quedar una sencera?

-Perquè si la divideixes, es multiplica. Formarà part de tots vosaltres, no només d'un. Continuàreu sempre junts, ell farà etern aquest grup.

-El trobo molt a faltar.

-Ja ho sé Lleó, ja ho sé...

-Perquè ha hagut de marxar? És una putada...