Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 3 de maig del 2011

No hi ha res pitjor després d'uns dies com aquests que tornar a aquest fàstic de poble. Perquè aquí, no tots els dies surt el sol.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)