Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
diumenge, 15 de maig del 2011
Puta. Tan prodund és el teu dolor que no ets capaç d'expressar-lo en un full en blanc? Tan afectada estàs que has d'anar a robar els pensaments de l'altre gent? Tan malament estàs com per després penjar-ho en el puto facebook? Tan genial és que tothom t'hi posi "me gusta" en un text que no has escrit tu? Tan bé et sents quan la gent et diu: " ella està amb tu"? De veritat que et sents bé? Amb un text que ni t'han sols t'has dignat a escriure? Que ni t'han sols t'has dignat a pensar? Amb un text que simplement l'has robat d'algú que SI que no tenia forces per nedar, que SI que volia tocar el cel per agafar-li la mà, que SI ho donaria tot per tornar-la a veure? De veritat que et sents bé? De veritat que disfrutes siguent la víctima? Falsa. Imbècila. T'hauria de caura la cara de vergonya. No només per això, sino pel sol fet de riure al seu enterro.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada