Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dijous, 19 de maig del 2011
Que fàcil, no? Ara hi ets... ara no hi ets... La teva vida en un segon es pot acabar. I perquè? El perquè per més que el busquis no el trobaràs enlloc. Aquest matí t'he vist, m'has desitjat sort, i t'he ajudat a que la Núria vingues al sopar. Ahir passat tenies gana, i amb una truita no en feies prou. Aquest matí t'he vist... i aquesta tarda has deixat de viure. I dilluns ja no et veure. Ni dimarts. Ni dimecres. Ni dijous. Ni divendres, ni dissabte, ni diumenge, ni mai més. Però d'aquí a que m'ho cregui, va per temps. Per tan, ens veiem dilluns.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada