Sempre dius que no pensis en les coses. Que no et trenquis el cap pensant en una cosa que no té sentit (o això és el que vols creure, perquè en realitat en té massa). I tens por de descubrir tot el que ja saps. Tens por de retrobar-te cara a cara amb la veritat. Tens por d'adonar-te de que el temps passa massa ràpid, i de que algo no marxa bé. De que tot és monòton, buit, rutinari. De que falta la xispa, la flama que ho encén tot i et fa somriure. El problema és que ja ho saps, no fa falta adonar-t'en.