Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dijous, 30 de juny del 2011

Aguanta. Somriu. Per més obstacles que hi hagin, sempre els acabes superant. I res t'impedirà seguir lluitant, ni els desperfectes d'última hora, ni els de temps endarrere.
Ho donaré tot petita, i em veuràs contenta pel sol fet d'estar allà nedant. I nedaré amb tu, tal i com he fet desde que vas marxar. Perquè sé que estaràs amb mi i no em deixaràs. Sé que m'estaràs animant i m'estaràs veient des d'algun lloc que jo no sé. I sé que no t'oblides de mi i que penses amb mi cada dia, tal i com ho faig jo; que els nostres plans segueixen en peu per quan ens tornem a trobar, i que el temps no esborrarà res. Tots aquells moments que ara passen a ser records, quedaran intactes. Inoblidables. T'estimo tan. No et pots ni arribar a imaginar lo molt que et trobo a faltar... 
Sempre endavant.