Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dissabte, 9 de juliol del 2011

M'agradaria trucarte, haver estat la primera en felicitarte, i dirte que el pròxim cap de setmana pujaré a Olot a veure't i a estirarte les orelles. M'agradaria sentir el teu riure i la teva veu dient tonteries, insults, t'estimos, i coses sense sentit. M'agradaria sentir els teus consell i les teves reflexions, els teus problemes i les teves solucions. M'agradaria abraçarte, sentir la teva escalfor, la teva energia i les teves ganes de viure. M'agradaria desitjarte qeu passesis un gran dia, que somriguessis i siguessis feliç, i que en fessis molts més. M'agradaria qeu estiguessis aquí, al meu costat, com si no hagues passat res... viva.
Per molts anys Olga. T'estimo i t'enyoro.