Hi ha ferides que no cicatritzen mai. Perquè el temps no les cura. Perquè encara fan mal. Perquè us trobo tan a faltar. Perquè m'empenyo sempre en recordar. Tinc por d'oblidar-vos? No ho sé. No us vull deixar endarrere, vull contiunar al vostre costat, vull sentir la vostra presència. Però no hi ha res. Només els records, i a això, és a l'únic que m'aferro, perquè sé que no marxaran. Sé que els puc recordar sempre que vulgui, una vegada rere una altra. I sé que em fan mal, i que se'm claven com punyals afilats, però per altra banda, m'adono de que haig de continuar endavant per tornar-vos a veure. També sé que no puc viure de records, de que no em puc omplir cada nit d'ells per poder despertar-me l'endemà, i de que tinc por a l'oblit. Però que voleu que faci? Si formeu part de mi.