Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 3 de juliol del 2011

Ho has vist? Ho has vist!? Mai hauria dit que ho podria tornar a fer. Que podria tornar a fer els meus 800 en un campionat de Catalunya; que podria tornar a fer els meus 400 i tornar-me a sentir com abans, que podria fer els 200 d'aquella manera. Baixant marques que abans eren una barbaritat. Superant-les. Avançant. Tallan l'aigua. Guanyant la serie. Veient que les deixes endarrere. Veient que les adelantes. I creixer. Creixer més que mai a mesura que et vas acostant a la paret.
Per tu, petita.
I això no s'acaba aquí.