Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 13 de juliol del 2011

Hem passat tota la vida amb la sang a la ferdia, mai no ha curat.
Hem viscut un gran viatge i encara ens queda coratge per avançar.
Hem rigut, també hem plorat. Hem parlat, també hem callat. Hem lluitat i hem fracassat, però encara ens queda combat. 
Un altre dia ha començat.

I ara prenc la iniciativa, plantant cara a la mentida. No fallarem.
I amb les cartes de la vida, juguem la seua partida. No ens rendirem.
La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant. I amb les nostres propies mans, prepararem un nou combat. 
Un altre dia ha començat.

Hem viscut els nostres dies amb les velles alegries que ens han deixat.
A vegades les recordes com si foren velles ombres que no han marxat.
Hem rigut, també hem plorat. Hem parlat, també hem callat. Hem lluitat i hem fracassat, però encara ens queda combat. 
Un altre dia ha començat.

Si al final de la partida, mai resulta divertida. Ho agraïrem.
Hem passat tota la vida plantant cara a l'autovia. No callarem.
La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant. I amb les nostres pròpies mans prepararem un nou combat. 
Un altre dia ha començat.