I ara... per què plores? Per tot el que has aconseguit? Per tot el que no tens? Per tots aquests dies? Per la carta? Per què has pogut? Digam-ho. Perquè plores?
No ho sé. Ploro. Ploro perquè mai havia arribat tant lluny, perquè mai hauria dit que podria tirar endavant, perquè mai hauria dit que hauria complert aquella promesa, perquè mai hauria dit que pogues fer tot el que he fet. Perquè m'he superat.