Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
No cal fer una pàgina expressa per aquella persona per recordar-la, tampoc cal penjar cada dia fotos seves i escrits seus en públic per no oblidar-la, no cal fer res per no oblidar-la. Perquè el seu record, la petjada que va deixar en tu és tan gran, que no necessites res per recordar-la, perquè en la teva memòria hi perdurarà sempre. I amb tan sols un gest, una paraula, una mirada, un sabor, un escalfred, una fulla que cau, una porta que s'obra, una finestra que es tanca, un gall que canta, el sol que es pon, un silenci, una llàgrima, un somriure, una piscina, un trampoli, una foca... qualsevol cosa... la recordaràs. I a cada minut tindràs la seva imatge a la ment, i a cada dia li dediciaràs unes paraules... Per què? Perquè sempre estarà amb tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada